lunes, 13 de febrero de 2012

Corazón roto


Molts quan són infants ja saben que es sent quan se lis romp el cor.
- El cor se romp quan un creu que la veritat és veritat i mira a un costat i l'altre, troba que sa veritat és mentida. Aquí sa li xapa el cor, sent per tot soletat.
- Se li xapa el cor quan a més d'haver sigut fustigat,  sent una veu esperançadora, pensa ja està estic salvat. No, no és salvadora aquesta altra és més cruel i amarga que el que s'havia pensat, l'agafa i li diu mentida a  tot el que sempre s'havia pensat que era veritat.
On és la veritat que sempre m'havian ensenyat?
Aquesta esperançadora se transforma al llarg de la vida d'aquest infant amb una força cruel i amanaçadora, la cui amb la barramenta tant fort que ja no l'amollarà i per tota la resta del que té de vida amb ell sempre anirà, fustigant sa veritat i al nin com a un condenat en vida anirà.

Què romp el cor la veritat, o la mentida, la crueltat, o la malicitat?

2 comentarios:

Theo dijo...

Hola. El corazón sana con la verdad las heridas que el seductor padre de la mentira causó.Un abrazo.

Margalida dijo...

Hola Theo, sí es verdad que el corazón sana, pero cuesta tanto el sanarlo, pero no hay nada imposible estando con Dios.
Al final este corazón podrá ser un poco como el de Jesús que dará amor como debe ser, amor incondicional.

El seductor padre de la mentira espero que pronto esté atado y bien atado, y que no cause tanto mal como está causando a pobres e inocentes criaturas.

Un abrazo Theo.

Seguidores

Contribuyentes